Punts de vista recollits durant el debat “5 anys després…”

El dia 1 de desembre vam tenir al local de l’ANC el primer sopar lleuger amb contingut contundent. El títol del debat va ser: 5 ANYS DESPRÉS… L’1 D’OCTUBRE HA ESTAT UN FRACÀS? PARLEM-NE! El mecanisme de participació va ser aixecant la mà per demanar la paraula que la moderadora va controlar molt bé amb l’ajuda d’uns petits rellotges de sorra per tal de gestionar les intervencions. La participació va ser fantàstica. Hi va haver 25 intervencions ordenades i molt coherents i educades. En fem un breu resum a continuació.

Continua llegint «Punts de vista recollits durant el debat “5 anys després…”»

Homenatge a Joan Fuster

El passat dia 7 d’octubre, en el marc de la Festa major de les Corts, l’Assemblea territorial de l’ANC del districte va voler homenatjar Joan Fuster, amb motiu del seu centenari.

Enguany el Correllengua es dedica a Joan Fuster i a Gabriel Ferrater, ambdós nascuts el 1922.

L’acte es va representar durant el descans de la ballada de sardanes, organitzada per Òmnium.

El nom i la proposta de l’acte, Les fusterianes de les Corts, es va inspirar en el llibre Nosaltres les Fusterianes, publicat a València l’any 2017, per edicions 3 i 4. El text recull opinions i reflexions diverses de més de 100 dones d’arreu dels Països catalans, sobre l’obra i la influència que ha tingut en les seves vides la figura i l’obra d’aquest gran escriptor i assagista.

Les Fusterianes de les Corts constituïdes en grup per aquesta ocasió, van llegir frases originals de l’autor amb les corresponents rèpliques extretes del llibre, classificades en sis temes troncals: Llengua, Feminisme, Escepticisme, Identitat i territori, Pensament Polític i, l’Homenot, tal com Pla havia batejat a l’escriptor de Sueca. Les lectures anaven acompanyades d’un fons musical de piano, en directe.

L’homenot de Sueca es presentava com un “jornaler de l’escriptura”, un professional de l’ofici d’escriptor. Encara que la seva obra es va haver d’adaptar a les exigències dels diversos encàrrecs editorials, segueix una sòlida homogeneïtat discursiva, plasmada en el gènere literari de l’assaig, perquè per a fuster escriure és opinar. D’altra banda, va col·laborar en diferents diaris i revistes de l’època, on els seus articles, escrits fa entre trenta i seixanta anys, encara es mantenen vigents el dia d’avui.

Ell va ser qui va donar força a la identitat cultural valenciana i nom a la idea de Països Catalans, amb la publicació de la seva obra més emblemàtica: Nosaltres els valencians (1962), lliurant la batalla política que li va tocar. Els altres temes són variats, però tots aprofundits i amb un gran coneixement de la societat que l’envoltava.

La seva mort, el juny de 1992, va coincidir amb la celebració dels Jocs olímpics de Barcelona. El record d’aquells jocs, sovint, ha emboirat la memòria col·lectiva, fent-nos oblidar la seva pèrdua i la de les més de 75 persones independentistes encausades amb diverses penes, a causa de l’operació Garzón. Per si no n’hi havia prou, mesos abans dels jocs, el jove valencià Guillem Agulló va ser assassinat a mans de feixistes, pel sol fet de ser independentista i d’esquerres.

Crònica del debat sobre drets socials, econòmics i culturals

El passat 26 d’octubre es va celebrar a la seu de les Corts per la Independència, un debat sobre Renda Bàsica Universal i habitatge. L’acte fou convocat i organitzat per l’Entesa de les Corts pel Debat constituent i les Corts per la Independència.

Els dos temes corresponen al punt 2.4 Drets socials, econòmics i culturals del qüestionari de preguntes del Debat Constituent. Aquest debat s’emmarca en el cicle de debats ciutadans participatius de la fase participativa del projecte del Debat Constituent i que s’estan celebrant arreu del territori.

Sergi Raventós, del grup ‘Cafès per la República’ va introduir i presentar el tema de la Renda Bàsica Universal (RBU) i dos representants del Grup d’Habitatge de les Corts van parlar sobre la situació de l’habitatge.

La RBU és una resposta per garantir el més elemental dels drets: el dret a l’existència material mitjançant una assignació monetària, individual i incondicional per a totes les persones d’un país.

Es tracta d’una proposta de redistribució de la riquesa d’un país. La fórmula consistiria a combinar la redistribució de la riquesa amb un augment dels impostos. Es parla d’un 45% de l’IRPF.

En general, comporta aquests avantatges: tota persona tindria un mínim poder adquisitiu; donaria llibertat i empoderament enfront de l’explotació laboral, i aconseguiria reduir les desigualtats entre els habitants d’un país.

Durant el torn de preguntes, van sortir temes i qüestions tan interessants com ara: països on ja funciona o es fan intents d’implantar la RBU (Alaska, algun estat Nord-americà, l’Índia i algunes regions d’Europa); models de finançament; o com quedarien la resta de subvencions i ajuts. També es va demanar sobre la quantitat de l’assignació, que seria d’uns 900 €.

Des del Grup d’habitatge de les Corts es van aportar una sèrie de dades tant interessants com preocupants.

El dret a l’habitatge està reconegut a l’article 25.1 de la Carta Universal dels Drets Humans, així com a l’article 47 de la Constitució espanyola. Tot i això, mai s’ha considerat un problema públic, malgrat la situació d’abús i l’especulació que hi ha entorn del mercat de l’habitatge.

A l’Estat espanyol només hi ha un 2% de tot el parc d’habitatge de titularitat pública, de les administracions locals o autonòmiques. La mitjana europea és del 17%. Països com Alemanya o els Països Baixos en tenen un 32 % i un 26%, respectivament.

L’habitatge és un dret, però també un actiu del mercat. En la relació al dret a l’habitatge i dret a la propietat privada, en cas de conflicte judicial entre aquests dos termes, sempre guanya la propietat privada.

A l’hora de les preguntes es va debatre sobre les polítiques públiques necessàries per a garantir l’accés a l’habitatge i les mesures per a dur-les a terme, com ara: compra d’habitatge per part de l’Administració; l’obligació dels promotors privats de construir un mínim d’habitatge social; o la cessió de sòl públic a comunitats de veïnes per construir habitatges.

També es va parlar i debatre sobre la problemàtica dels lloguers.

Cal destacar la bona disposició i participació dels assistents –unes 24 persones- i la valuosa aportació dels experts participants, als quals agraïm la dedicació del seu temps i el compartiment dels seus coneixements.

Crònica de l’acte “El Consell per la República: què és i per què ens hi hem d’inscriure?”

El passat dijous 23 de gener de 2020, a la biblioteca Montserrat Abelló va aplegar un bon nombre de cortsencs per assistir a la xerrada El Consell per la República: què és i per què ens hi hem d’inscriure? L’acte va comptar amb dos conferenciants d’excepció, Rafael Pous, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i Jordi Manyà, Professor de la UB.

Continua llegint «Crònica de l’acte “El Consell per la República: què és i per què ens hi hem d’inscriure?”»

Jaume Alonso-Cuevillas i la Judicialització del Procés: Competència, Lucidesa i Bon Humor

El 27 de juny, l’advocat, economista i catedràtic de dret processal Jaume Alonso-Cuevillas va protagonitzar una xerrada organitzada per l’Assemblea-Les Corts. L’acte, realitzat al Centre Cívic Pere Quart i conduït pel periodista Joan Solé, va comptar amb moments de calorosa complicitat que nodreix els ànims d’uns i altres. La premsa post franquista el titlla d’“oscuro abogado de golpistas”, però Alonso-Cuevillas és indiscutiblement una autoritat en matèria processal que brilla amb llum pròpia. El seu despatx porta les defenses de Puigdemont, Puig, Ponsatí, d’altres imputats acompanyants del President a l’exili i d’un ex-membre de la cúpula d’Interior. Continua llegint «Jaume Alonso-Cuevillas i la Judicialització del Procés: Competència, Lucidesa i Bon Humor»

La Participació Solidària Cortsenca Viatja a les Presons i a l’Exili

Aquest 2018 urgia una celebració ben groga de la Diada de Sant Jordi. Calia vindicar un Any Fabra retallat pel 155. Necessitàvem mostrar la solidaritat amb els presos i els exiliats des de la participació ciutadana. Avui podem anunciar a Les Corts que hem acomplert amb bona nota.

El passat 23 d’abril, i com a fruit d’un desplegament inestimable de voluntaris, l’Assemblea Nacional Catalana de Les Corts va aconseguir la venda de centenars de roses solidàries, fins esgotar-ne les existències. Al mateix temps vam aplegar desenes i desenes de missatges grocs per als presos i els exiliats, inspirats en una paraula escollida a l’atzar al Diccionari Fabra.

Continua llegint «La Participació Solidària Cortsenca Viatja a les Presons i a l’Exili»