Crònica del debat sobre drets socials, econòmics i culturals

El passat 26 d’octubre es va celebrar a la seu de les Corts per la Independència, un debat sobre Renda Bàsica Universal i habitatge. L’acte fou convocat i organitzat per l’Entesa de les Corts pel Debat constituent i les Corts per la Independència.

Els dos temes corresponen al punt 2.4 Drets socials, econòmics i culturals del qüestionari de preguntes del Debat Constituent. Aquest debat s’emmarca en el cicle de debats ciutadans participatius de la fase participativa del projecte del Debat Constituent i que s’estan celebrant arreu del territori.

Sergi Raventós, del grup ‘Cafès per la República’ va introduir i presentar el tema de la Renda Bàsica Universal (RBU) i dos representants del Grup d’Habitatge de les Corts van parlar sobre la situació de l’habitatge.

La RBU és una resposta per garantir el més elemental dels drets: el dret a l’existència material mitjançant una assignació monetària, individual i incondicional per a totes les persones d’un país.

Es tracta d’una proposta de redistribució de la riquesa d’un país. La fórmula consistiria a combinar la redistribució de la riquesa amb un augment dels impostos. Es parla d’un 45% de l’IRPF.

En general, comporta aquests avantatges: tota persona tindria un mínim poder adquisitiu; donaria llibertat i empoderament enfront de l’explotació laboral, i aconseguiria reduir les desigualtats entre els habitants d’un país.

Durant el torn de preguntes, van sortir temes i qüestions tan interessants com ara: països on ja funciona o es fan intents d’implantar la RBU (Alaska, algun estat Nord-americà, l’Índia i algunes regions d’Europa); models de finançament; o com quedarien la resta de subvencions i ajuts. També es va demanar sobre la quantitat de l’assignació, que seria d’uns 900 €.

Des del Grup d’habitatge de les Corts es van aportar una sèrie de dades tant interessants com preocupants.

El dret a l’habitatge està reconegut a l’article 25.1 de la Carta Universal dels Drets Humans, així com a l’article 47 de la Constitució espanyola. Tot i això, mai s’ha considerat un problema públic, malgrat la situació d’abús i l’especulació que hi ha entorn del mercat de l’habitatge.

A l’Estat espanyol només hi ha un 2% de tot el parc d’habitatge de titularitat pública, de les administracions locals o autonòmiques. La mitjana europea és del 17%. Països com Alemanya o els Països Baixos en tenen un 32 % i un 26%, respectivament.

L’habitatge és un dret, però també un actiu del mercat. En la relació al dret a l’habitatge i dret a la propietat privada, en cas de conflicte judicial entre aquests dos termes, sempre guanya la propietat privada.

A l’hora de les preguntes es va debatre sobre les polítiques públiques necessàries per a garantir l’accés a l’habitatge i les mesures per a dur-les a terme, com ara: compra d’habitatge per part de l’Administració; l’obligació dels promotors privats de construir un mínim d’habitatge social; o la cessió de sòl públic a comunitats de veïnes per construir habitatges.

També es va parlar i debatre sobre la problemàtica dels lloguers.

Cal destacar la bona disposició i participació dels assistents –unes 24 persones- i la valuosa aportació dels experts participants, als quals agraïm la dedicació del seu temps i el compartiment dels seus coneixements.

Crònica de l’acte “El Consell per la República: què és i per què ens hi hem d’inscriure?”

El passat dijous 23 de gener de 2020, a la biblioteca Montserrat Abelló va aplegar un bon nombre de cortsencs per assistir a la xerrada El Consell per la República: què és i per què ens hi hem d’inscriure? L’acte va comptar amb dos conferenciants d’excepció, Rafael Pous, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i Jordi Manyà, Professor de la UB.

Continua llegint «Crònica de l’acte “El Consell per la República: què és i per què ens hi hem d’inscriure?”»

Jaume Alonso-Cuevillas i la Judicialització del Procés: Competència, Lucidesa i Bon Humor

El 27 de juny, l’advocat, economista i catedràtic de dret processal Jaume Alonso-Cuevillas va protagonitzar una xerrada organitzada per l’Assemblea-Les Corts. L’acte, realitzat al Centre Cívic Pere Quart i conduït pel periodista Joan Solé, va comptar amb moments de calorosa complicitat que nodreix els ànims d’uns i altres. La premsa post franquista el titlla d’“oscuro abogado de golpistas”, però Alonso-Cuevillas és indiscutiblement una autoritat en matèria processal que brilla amb llum pròpia. El seu despatx porta les defenses de Puigdemont, Puig, Ponsatí, d’altres imputats acompanyants del President a l’exili i d’un ex-membre de la cúpula d’Interior. Continua llegint «Jaume Alonso-Cuevillas i la Judicialització del Procés: Competència, Lucidesa i Bon Humor»

La Participació Solidària Cortsenca Viatja a les Presons i a l’Exili

Aquest 2018 urgia una celebració ben groga de la Diada de Sant Jordi. Calia vindicar un Any Fabra retallat pel 155. Necessitàvem mostrar la solidaritat amb els presos i els exiliats des de la participació ciutadana. Avui podem anunciar a Les Corts que hem acomplert amb bona nota.

El passat 23 d’abril, i com a fruit d’un desplegament inestimable de voluntaris, l’Assemblea Nacional Catalana de Les Corts va aconseguir la venda de centenars de roses solidàries, fins esgotar-ne les existències. Al mateix temps vam aplegar desenes i desenes de missatges grocs per als presos i els exiliats, inspirats en una paraula escollida a l’atzar al Diccionari Fabra.

Continua llegint «La Participació Solidària Cortsenca Viatja a les Presons i a l’Exili»