El passat dijous 23 de gener de 2020, a la biblioteca Montserrat Abelló va aplegar un bon nombre de cortsencs per assistir a la xerrada El Consell per la República: què és i per què ens hi hem d’inscriure? L’acte va comptar amb dos conferenciants d’excepció, Rafael Pous, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i Jordi Manyà, Professor de la UB.
Rafael Pous va resumir la història de l’evolució dels sistemes de poder fins arribar al concepte de la societat horitzontal. El trencament de la corretja de transmissió dels vells esquemes i l’exploració del contracte social com a cercle virtuós han estat claus per l’envejat progrés dels països escandinaus, amb el qual els catalans ens emmirallem. Enfront d’aquest progrés anhelat, l’Estat entorpeix les iniciatives legislatives populars i amenaça tots els drets civils: la llibertat de reunió, d’expressió, de manifestació, de vaga… Qualsevol avenç en matèria de drets ha passat per un període de desobediència de les lleis establertes: en són exemples les sufragistes, els drets dels afroamericans i la insubmissió contra el servei militar obligatori.
Conscients que cap govern espanyol no escoltarà mai les nostres reivindicacions; havent patit la dissolució del Parlament; i vist que la Generalitat ha perdut força la desobediència civil es fa inevitable. Hem d’estar disposats a pagar-ne conseqüències. Tenim dret a plantejar nous òrgans catalans de representació. No només l’Estatut sinó també iniciatives com la Cambra de Comerç acaben sistemàticament amb la intervenció del Constitucional. Necessitem una alternativa d’acció política fora de les urpes de l’Estat. I tenim ple dret a fer-ho des de Brussel·les, apel·lant a la UE. L’europeisme i la internacionalització del conflicte juguen al nostre favor. Amb aquests ànims ha nascut el Consell per la República que ja compta amb 85.000 inscrits, i que replica els òrgans de la Generalitat. El desavantatge de muntar-lo des de Brussel·les rau en la pèrdua de proximitat.
Per això apostem per la constitució dels Consells Locals, que són més resilients, més capaços per afrontar positivament situacions de risc. Segurament el Consell ara mateix no te la força ni la claredat que es voldria. Rafael Pous ho atribueix a una pobra acció comunicativa, fent coincidir la seva posada en marxa amb d’altres iniciatives com la Crida i el Procés Constituent. Encara se n’arrosseguen les conseqüències. Seria bo sumar esforços polítics i civils, perquè el seu èxit és qüestió de números. Aspirem a superar pas a pas aquests 85.000 inscrits, per arribar de primer als 200.000, als 500.000 i fins als 2.000.000.
La intervenció de Jordi Manyà va començar amb el llistat dels àmbits de treball del Consell. Seguidament va recomanar encaridament que visitem el Web de l’organisme i explorar-ne els continguts. Tot seguit va posar èmfasi en la seva acció política interior; i en concret en la creació dels Consells Locals. L’objectiu és impulsar la massa crítica del Consell per la República. Els Consells Locals requereixen un nucli fundacional format per més de quatre persones, políticament transversal i que compti des de l’inici amb algun càrrec electe; segueixen una estructura per barris; i es preveu un model de representativitat només per als votants apuntats, tal com en el sistema electoral nascut amb la independència dels EUA.
Moltes altres idees planen en el si del Consell: la creació d’un lobby jurídic; el consum i una xarxa de serveis de Km. 0; les E-finances; el document d’identitat digital catalana; el cooperativisme… S’està treballant en un gran ventall de possibilitats. També la participació contínua, segons els interessos locals, sectorials, etc. Pel que fa a l’Acció política internacional, el Consell per la República ha emprès la tasca d’aconseguir una força conjunta a Europa, buscant la unitat amb nacions com les illes Fèroe, Escòcia o Flandes. Tot plegat, però, ha de sortir del bucle actual: cal obtenir una massa crítica suficient. L’essència del Consell per la República és el Registre Ciutadà que correspon al cens de catalans. Els interessats han d’adreçar-se als punts d’inscripció al Registre on els voluntaris faciliten els tràmits.
El torn de preguntes va servir per clarificar dubtes i aprofundir en l’estat de la qüestió. Es va considerar urgent la implantació d’alguna eina de votació. Es va coincidir en la necessitat d’articular una xarxa d’establiments per coordinar-se com a clúster, i en aquest sentit es va mencionar la immediata constitució d’Anem per Feina, una coordinadora per la inserció sociolaboral que s’ha de constituir en la patronal catalana. Quant a la lentitud en la resposta ciutadana a l’hora d’inscriure’s al Registre, es va interpel·lar els conferenciants sobre un més que possible espionatge de les llistes per part de la Guàrdia Civil. En resposta, es va constatar que no convé negligir la intel·ligència d’aquest cos. Per aquesta raó el Consell per la República és una associació belga; les bases de dades romanen fora d’Espanya.
Preguntats per com compatibilitzar la pressa ciutadana amb el manteniment de les institucions autonòmiques, es va subratllar que la desobediència civil no violenta és l’estratègia més eficaç; té l’avantatge que posa l’opinió internacional a favor, i dóna el doble de possibilitats d’obtenir resultats. En aquest sentit, es va recomanar la lectura de L’obligació moral de desobeir, de Ramin Jahanbegloo, amb pròleg de Jordi Cuixart. Perquè la desobediència civil reclama també formació. En relació amb el moviment de Hong Kong, els catalans ens enfrontem a un enemic menys poderós, estem menys organitzats i correm menys riscos. L’1-O va suposar un primer examen. Ho hauríem fet millor si haguéssim estat més ben formats i organitzats. Preparem-nos perquè sabem que tot ha de passar per la desobediència civil.
Els assistents van demanar finalment el parer dels conferenciants pel que fa a les lluites intestines dels partits. Tots dos van compartir les mateixes frustracions, insistint en la conveniència que els polítics que donen suport a la investidura no espatllin les bones idees. A base d’actes de fe no arribarem als 2.000.000 de massa crítica. I només aleshores serem capaços de passar per sobre dels partits i superar la lluita fratricida.