En aquest segon debat hi van assistir 21 persones, de les quals 12 hi van intervenir activament. Seguin la norma establerta, la primera hora es va dedicar al debat i a la segona s’hi afegeix el sopar, aquesta vegada “elaborat” per l’Ateneu popular de les Corts.
La pregunta d’inici és: Pensem anar a votar o no?
Si la resposta és afirmativa, votarem un partit o farem vot en banc o nul?
La moderadora exposa diverses opinions extretes de la premsa escrita i de les xarxes socials, en un context on entitats independentistes, com l’ANC, Eines de País, o el Cercle Català de negocis, defensen el vot nul o l’abstenció. També es valora l’eficàcia dels vots nuls o en blanc.
L’ANC proposa l’abstenció o el vot nul, però farà una consulta als afiliats a primers de juliol.
Partim de la base que qualsevol decisió sobre aquest tema és respectable.
- Idees de bon principi:
Gran descontentament i manca de confiança envers els partits polítics que, instintivament, comporta negar-los directament el vot.
- Sols una resposta majoritària és eficaç, però ara mateix es veu impossible.
- Fem el que fem Madrid ens tractarà igual.
- Cal fer un vot de càstig: NUL amb la papereta de l’1 d’octubre.
- Reflexions per anar a votar.
- L’abstenció comporta regalar espais als qui van contra nosaltres.
- Els vots nuls no se solen comptabilitzar ni s’informa del seu contingut.
- Es pot votar partits independentistes minoritaris per donar-los suport.
- L’abstenció hauria de ser un boicot molt potent que no sembla que ara mateix es pugui produir.
- Al final tindrem uns resultats numèrics, ja que la democràcia va de votar i comptar els vots.
- No es pot donar cap oportunitat a l’extrema dreta.
- Cal votar al mal menor.
- En política no n’hi ha prou de la desobediència.
Conclusions
Majoritàriament, es proposa votar en qualsevol de les seves formes, descartant el vot en blanc, que afavoreix als partits majoritaris. Es percep la voluntat de donar una altra oportunitat als representants “independentistes” a les cambres estatals. Hi ha, com a mínim, dues persones que han fet bé la seva feina. Potser podrien seguir tenint el nostre suport.
