Ja podeu llegir el número 45 del butlletí Eixamplem que tracta els temes següents:
Categoria: Publicacions
Blanca Serra guardonada amb un dels XXI Premis Nacionals Joan Coromines
Imatges del lliurament dels XXI Premis Nacionals Joan Coromines, celebrat el 25 de novembre de 2023 a Perpinyà, on va ser guardonada la Blanca Serra, per la seva llarga i activa lluita per la llibertat dels Països Catalans. La Blanca Serra és membre de les Corts per la Independència des de la seva fundació.
També van ser guardonats cinc batlles de la Catalunya del Nord, per haver canviat el reglament del seu consistori el 2021 per tal que el regidor que així ho desitgés pogués parlar en català als plens municipals.
Moltes felicitats!!
Eixamplem 43 i 44
Resum del debat «El 23-J… què fem?»
En aquest segon debat hi van assistir 21 persones, de les quals 12 hi van intervenir activament. Seguin la norma establerta, la primera hora es va dedicar al debat i a la segona s’hi afegeix el sopar, aquesta vegada “elaborat” per l’Ateneu popular de les Corts.
La pregunta d’inici és: Pensem anar a votar o no?
Si la resposta és afirmativa, votarem un partit o farem vot en banc o nul?
La moderadora exposa diverses opinions extretes de la premsa escrita i de les xarxes socials, en un context on entitats independentistes, com l’ANC, Eines de País, o el Cercle Català de negocis, defensen el vot nul o l’abstenció. També es valora l’eficàcia dels vots nuls o en blanc.
L’ANC proposa l’abstenció o el vot nul, però farà una consulta als afiliats a primers de juliol.
Partim de la base que qualsevol decisió sobre aquest tema és respectable.
- Idees de bon principi:
Gran descontentament i manca de confiança envers els partits polítics que, instintivament, comporta negar-los directament el vot.- Sols una resposta majoritària és eficaç, però ara mateix es veu impossible.
- Fem el que fem Madrid ens tractarà igual.
- Cal fer un vot de càstig: NUL amb la papereta de l’1 d’octubre.
- Reflexions per anar a votar.
- L’abstenció comporta regalar espais als qui van contra nosaltres.
- Els vots nuls no se solen comptabilitzar ni s’informa del seu contingut.
- Es pot votar partits independentistes minoritaris per donar-los suport.
- L’abstenció hauria de ser un boicot molt potent que no sembla que ara mateix es pugui produir.
- Al final tindrem uns resultats numèrics, ja que la democràcia va de votar i comptar els vots.
- No es pot donar cap oportunitat a l’extrema dreta.
- Cal votar al mal menor.
- En política no n’hi ha prou de la desobediència.
Conclusions
Majoritàriament, es proposa votar en qualsevol de les seves formes, descartant el vot en blanc, que afavoreix als partits majoritaris. Es percep la voluntat de donar una altra oportunitat als representants “independentistes” a les cambres estatals. Hi ha, com a mínim, dues persones que han fet bé la seva feina. Potser podrien seguir tenint el nostre suport.
Eixamplem 42
Ja podeu llegir el número 42 del butlletí Eixamplem. El contingut d’aquest número és el següent:
- Editorial · Es recull el que s’ha sembrat
- Pinzellades d’economia · Suspendrà pagaments Espanya?
- Entrevista · Elisenda Paluzie, vicepresidenta de l’UNPO
- El batec del barri · Participació de l’Assemblea als barris
- Xerrada · Vindrà un nou primer d’octubre, amb Josep Costa
- I si parlem de llengua? · Decàleg ‘Mantinc el català’
- Assemblea Nacional Catalana · Full de ruta 2023 – 2024
Podeu descarregar la versió per imprimir.
Eixamplem 41
Ja podeu llegir el número 41 del butlletí Eixamplem. El contingut d’aquest número és el següent:
- CARTA AL FUTUR ALCALDE O ALCALDESSA DE BARCELONA – Editorial
- SER CAPITAL D’ESTAT ÉS BON NEGOCI – Pinzellades d’economia
- ACTE DE LLIURAMENT DEL II PREMI MAGALÍ DE POESIA DE LES CORTS – El batec del barri
- BARS I RESTAURANTS: LA CARTA, EN CATALÀ! – La nostra cultura, la nostra llengua
- I SI PARLEM DE LLENGUA? – Repesquem paraules
Podeu descarregar la versió per imprimir.
Crònica de l’homenatge a Eva Serra
El dimecres 22 de març de 2023, el local del carrer de Caballero es va omplir de persones que havien conegut, treballat, militat o havien sentit a parlar de l’Eva Serra o, encara més, de les germanes Serra.
La presentació de l’acte es va iniciar explicant les circumstàncies que havien incidit en l’ajornament d’un homenatge que s’hauria d’haver dut a terme poc després del 3 de juliol de 2018. També es va parlar del llegat de l’Eva com a gran intel·lectual, activista i humanista, destacant la seva profunda dedicació a les causes en les quals es comprometia i la seva capacitat de relacionar la recerca històrica, en la qual va excel·lir, amb una militància molt activa. Tot seguit es va donar veu a la Blanca perquè expliqués les imatges fotogràfiques dels murals exposats. Amb la seva facilitat pel relat, la Blanca va amanir amb anècdotes i aquell punt d’humor, aspectes que, en el context en què es van produir, no n’eren pas gens de divertits…
A continuació van intervenir Josep Sabaté, autor del vídeo Llavors de Llibertat, i Mireia Boya que van parlar, respectivament, d’aspectes polítics i familiars de la família Serra i de la lluita i la repressió feminista, des de la generació de postguerra fins als nostres dies.
Per acabar la nostra coordinadora, la Mercè, va projectar el vídeo realitzat pel Pasqual, el 2018, i amb la direcció i acompanyament de guitarra d’en Jaume Casassas vam cantar tots plegats l’Estaca. Vam cloure l’acte amb i una copa de cava i un petit aperitiu.
Mai no mor qui es recorda.
Vegeu el vídeo amb el resum de l’acte:
Eixamplem 40
Ja podeu llegir el número 40 del butlletí Eixamplem. El contingut d’aquest número és el següent:
- Editorial – DEL TRENCAMENT DEL BLOC DEL 52% A LES ELECCIONS MUNICIPALS.
- L’ESPOLI DE SEMPRE – Pinzellades d’economia.
- NI REI, NI CORONA – Sopar inaugural del Mobile.
- LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA – Algunes dades interessants.
- TRAJECTÒRIA DE LA BLANCA SERRA com a militant per la llengua.
- CONFLICTE AMB ELS GOSSOS ALS JARDINS MONTSERRAT – El batec del barri.
- LLIBERTAT PER JULIEN ASSANGE – Manifest.
Podeu descarregar la versió per imprimir.
Punts de vista recollits durant el debat “5 anys després…”
El dia 1 de desembre vam tenir al local de l’ANC el primer sopar lleuger amb contingut contundent. El títol del debat va ser: 5 ANYS DESPRÉS… L’1 D’OCTUBRE HA ESTAT UN FRACÀS? PARLEM-NE! El mecanisme de participació va ser aixecant la mà per demanar la paraula que la moderadora va controlar molt bé amb l’ajuda d’uns petits rellotges de sorra per tal de gestionar les intervencions. La participació va ser fantàstica. Hi va haver 25 intervencions ordenades i molt coherents i educades. En fem un breu resum a continuació.
Continua llegint «Punts de vista recollits durant el debat “5 anys després…”»
Homenatge a Joan Fuster
El passat dia 7 d’octubre, en el marc de la Festa major de les Corts, l’Assemblea territorial de l’ANC del districte va voler homenatjar Joan Fuster, amb motiu del seu centenari.
Enguany el Correllengua es dedica a Joan Fuster i a Gabriel Ferrater, ambdós nascuts el 1922.
L’acte es va representar durant el descans de la ballada de sardanes, organitzada per Òmnium.
El nom i la proposta de l’acte, Les fusterianes de les Corts, es va inspirar en el llibre Nosaltres les Fusterianes, publicat a València l’any 2017, per edicions 3 i 4. El text recull opinions i reflexions diverses de més de 100 dones d’arreu dels Països catalans, sobre l’obra i la influència que ha tingut en les seves vides la figura i l’obra d’aquest gran escriptor i assagista.
Les Fusterianes de les Corts constituïdes en grup per aquesta ocasió, van llegir frases originals de l’autor amb les corresponents rèpliques extretes del llibre, classificades en sis temes troncals: Llengua, Feminisme, Escepticisme, Identitat i territori, Pensament Polític i, l’Homenot, tal com Pla havia batejat a l’escriptor de Sueca. Les lectures anaven acompanyades d’un fons musical de piano, en directe.
L’homenot de Sueca es presentava com un “jornaler de l’escriptura”, un professional de l’ofici d’escriptor. Encara que la seva obra es va haver d’adaptar a les exigències dels diversos encàrrecs editorials, segueix una sòlida homogeneïtat discursiva, plasmada en el gènere literari de l’assaig, perquè per a fuster escriure és opinar. D’altra banda, va col·laborar en diferents diaris i revistes de l’època, on els seus articles, escrits fa entre trenta i seixanta anys, encara es mantenen vigents el dia d’avui.
Ell va ser qui va donar força a la identitat cultural valenciana i nom a la idea de Països Catalans, amb la publicació de la seva obra més emblemàtica: Nosaltres els valencians (1962), lliurant la batalla política que li va tocar. Els altres temes són variats, però tots aprofundits i amb un gran coneixement de la societat que l’envoltava.
La seva mort, el juny de 1992, va coincidir amb la celebració dels Jocs olímpics de Barcelona. El record d’aquells jocs, sovint, ha emboirat la memòria col·lectiva, fent-nos oblidar la seva pèrdua i la de les més de 75 persones independentistes encausades amb diverses penes, a causa de l’operació Garzón. Per si no n’hi havia prou, mesos abans dels jocs, el jove valencià Guillem Agulló va ser assassinat a mans de feixistes, pel sol fet de ser independentista i d’esquerres.