Discurs de la Blanca Serra per l’11 de setembre de 2020 a la Plaça dels Països Catalans

Llengua i cultura

Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues

Avanço ja d’entrada que considero que tenim tres llengües pròpies – el català. L’occità/aranès i la llengua de signes catalana- i que la cultura catalana que hi va lligada és una eina essencial de la catalanitat. Tot el que us diré és tenint en compte aquesta triple realitat.

Fa uns mesos en una entrevista a “Nació digital” em van preguntar com veia la salut de la llengua i cultura catalanes i vaig reflexionar: No dic que estiguem perdent la batalla, però no estic segura que l’estiguem guanyant, sobretot entre el jovent, al carrer i a les xarxes telemàtiques”.

Malgrat que informes recents presenten una sèrie de xifres que demostrarien que la vitalitat de la llengua catalana és notable (és la 27na llengua del món en pes econòmic, la 14ena més parlada de la UE, està incorporant contínuament nous parlants…) també sabem –només parant l’orella pels carrers, pels transports o pels llocs de treball i d’oci o fent-nos conscients del nostre propi comportament lingüístic.- que la llengua catalana no té assegurada la seva supervivència a cap dels seus territoris, a cap racó de la nació on és la llengua pròpia, històrica … sobretot si persisteix la política lingüística que sabem que ens apliquen tant el Regne d’Espanya com la República francesa; és una política basada en la injustícia, la desigualtat i la manca de llibertats i drets que ens ha conduït a la minorització actual. Per a la gent més conscient és clar que la nació catalana es troba en una situació força difícil un dels indicis de la qual és la pèrdua de pes de la parla històrica del poble com a factor clau de la catalanitat.

També sabem que és desgraciadament habitual que no mantinguem la llengua catalana en els intercanvis orals i també escrits amb altres persones tan conegudes com desconegudes: així impedim sistemàticament que els nous vinguts puguin incorporar-se de manera natural a la llengua pròpia del país i menystenim aquells compatriotes que tenen com a llengua familiar l’espanyol o una altra llengua però han adquirit el català com a llengua de la comunitat i voldrien usar-lo de forma habitual.

Aquests i altres factors fan que actualment la llengua i la cultura catalanes no siguin la llengua i la cultura vertebradora de la nostra societat ni en els registres cultes ni en els populars o d’argot i els catalans siguem més uns agents actius del procés de minorització i substitució que no pas, com ens pertocaria, uns agents actius del procés de recuperació de la sobirania lingüística i cultural.

Però no he vingut aquí a explicar una situació que ja sabeu ni a fer lamentacions ni expressar un comportament d’autoodi sinó a fomentar l’ autoestima i a destacar les nostres fortaleses.

Davant d’aquesta situació què cal fer?

En primer lloc prendre consciència d’aquests problemes i no amagar el cap sota

l’ala ni fer cofoisme d’aquells indicadors de salut lingüística favorables ni estar fent constantment el ploramiques lamentant-nos de les nostres debilitats, deixadesa i indiferència sobre el futur i les possibilitats de la llengua i empassant-nos sense més ni més la mentida interessada que som una nació o un grup humà naturalment i feliçment bilingüe. Hem de ser conscients que no en trauríem res d’una independència política que ens arribés amb la pèrdua de la llengua,i la cultura pròpies que és un factor clau de la nostra identitat cultural com a poble i la nostra contribució a la diversitat i la cultura mundial dels humans. Estem davant d’una eina d’integració i cohesió col·lectiva imprescindible si volem construir un futur millor.

En segon lloc prendre consciència de la força de l’activisme lingüístic i del poder que tenim a les nostres mans només que ens ho proposem i actuem en una mateixa direcció, compartint estratègies i coordinant i sumant actituds i hàbits lingüístics favorables a la llengua catalana en tots els àmbits socials. Si decidim amb total consciència que cal i podem viure en català, si ens proposem usar el català les 24 hores del dia veuríem que és possible i aviat canviaríem la percepció que no ens entenen; moltíssima gent ens entendria i agraïria que els incloguéssim com un més de la comunitat.

En tercer lloc sabem que els atacs contra el català no són d’ara ni es pot dir que agafin nous sectors hostils: són els mateixos que fa 40 anys ja anaven signant “manifiestos” i que ara més desacomplexadament des de les plataformes periodístiques, televisives i telemàtiques burxen una i altra vegada contra qualsevol petita mesura de protecció o increment de les possibilitats de desplegament del català; són els “ciutadans del món” que veuen el planeta únicament amb els ulls provincians i amb el cervell tancat propi dels estats d’un monolingüisme profund i no volen adonar-se que el món va en una altra direcció: el món va en la direcció de les societats que es renoven constantment tant per l’evolució de la comunitat existent secularment com per l’aportació de persones que, en solitari o en famílies senceres arriben en aquest cas a la nostra terra, molt majoritàriament amb el projecte de quedar-s’hi. I va en la direcció d’acceptar la comunitat multilingüe i cohesionar-la entorn a la llengua i cultura històrica i pròpia de la comunitat catalana. La societat catalana s’encamina a un horitzó multilingüe amb la llengua pròpia i històrica com a referència comuna i com a eina d’intercomunicació de tota la comunitat. Hem d’aspirar a que tot el conjunt de persones que estan als Països Catalans arribin a tenir com a llengua comuna de comunicació la llengua catalana i que per al conjunt de catalans aquesta aportació de nova gent i hàbits culturals diversos, lluny de ser un obstacle per a la recuperació i el desplegament de totes les potencialitats de la llengua i la cultura sigui un incentiu més per a la societat d’acollida i un augment d’oportunitats i d’afegir unes noves arrels per a la gent de nova incorporació.

Em sembla que una futura Constitució de la República Catalana Independent ha de dir que el català és la llengua d’aquesta nació ( i l’aranès també ) i ha de vertebrar i ser el pal de paller de la seva cultura i res més. I no embolicar-se en consideracions jurídiques d’oficialitats úniques o compartides que en la construcció d’una República federada dels Països Catalans no pot ser un text fossilitzat i intocable , sinó obert i flexible que cal preveure que pot fer canvis que s’adaptin a les necessitats de la societat.

Hem d’entendre també que els de les quatre províncies no podem fixar un estatus de la llengua com si només depengués dels catalunyesos que la llengua catalana i el seu ús i estatus jurídic ha d’encaixar bé de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó segons l’expressió més coneguda.

Dins el deure de construir un futur millor i el dret a ser independents hi ha de destacar, perquè no hi és, un projecte d’un gran i engrescador pacte lingüístic entre tots –científics sociolingüistes, institucions cíviques, científiques, polítiques, esportives, religioses i de tota mena i els parlants, sobretot el voluntariat lingüístic- i posar-nos d’acord en quatre o cinc punts fonamentals: primer, no som una nació bilingüe, som una nació bilingüitzada, que és diferent i la bilingüització no ha estat precisament ni voluntària ni pacífica sinó amb l’ús constant de la violència i la força bruta d’unes lleis que ens van imposant dia rere dia.

Segon: agafar un compromís com a societat de revertir com més aviat millor la situació de minorització, subordinació i substitució de la llengua catalana i de recuperar-la com a llengua habitual i punt de trobada comuna lingüística de tothom . I això no es fa a base de fer unes quantes lleis, no al menys a base de legalitat i oficialitat úniques. És un gran procés social i de compromís nacional que ha d’interessar a tota la població, tingui els orígens que tinguin i tinguin la llengua familiar que tinguin. Aquí l’acció del voluntariat lingüístic organitzat és importantíssima.

Penseu cadascun de vosaltres quina contribució podeu fer associant-vos a les entitats que us vagin millor de les moltes que existeixen i que treballen en favor de la llengua i la cultura Tant a Sants-Montjuïc , com al Poble Sec com a Les Corts, organitzadors d’aquesta trobada reivindicativa on som ara, hi ha projectes i organitzacions que treballen per la llengua.

Tercer: En el context d’aquest horitzó multilingüe a què ens encaminem hem d’aspirar a ser una nació de políglotes, cultes i respectuosos amb totes les llengües que conviuen dins les famílies catalanes i saber que cada persona o família d’incorporació llunyana o recent té família, coneguts, amistats, llaços de tot tipus a les seves terres d’origen a les quals pot explicar i compartir les experiències culturals i lingüístiques de la societat catalana receptora. Això té una gran força que hem de tenir en compte sistemàticament, cultivar l’empatia amb els hàbits.lingüístics i culturals dels nouvinguts i amb els seculars dels catalans de tota la vida.

Quart: Hem de constatar i admetre que cal distingir entre drets lingüístics de la nació i en aquest sentit imaginar una república catalana basada en el bilingüisme català/castellà o català francès és un camí mortal per al català i distingir-los dels drets lingüístics individuals de les persones que poden acumular tantes llengües com vulguin,o puguin usar, a més de la llengua comuna. Hem de tenir en compte, doncs, aquest doble context i gestionar drets col.lectius i nacionals i drets individuals amb instruments jurídics i sociolingüístics diversos, adaptats a les diferents situacions. Hem d’explorar totes les vies científiques, polítiques, emocionals i de tota mena per facilitar tant un objectiu comú de recuperació de la llengua catalana com per facilitar la convivència entre les múltiples llengües actuals dels catalans, singularment per motius demogràfics, històrics i d’interès comú les llengües francesa i castellana/ espanyola que parlem ara els catalans del nord i del sud.

I ara que es parla tant d’una taula de diàleg polític de contingut tant eteri per una part com clar i contundent de l’altra, a més de recollir la foto dels NO que rebrem podríem plantejar uns projectes lingüístics i culturals més concrets a veure si recollim – és difícil- alguna cosa positiva:jo en proposaria quatre:

  1. requisit imprescindible i no pas un pur mèrit- del català per als serveis públics i els serveis cara al públic a tot el territori dels Països Catalans sota jurisdicció del Regne d’Espanya
  2. retirada de totes les accions que entrebanquen o anul·len la coneguda com a immersió lingüística i escola catalana en llengua i continguts a tot el sistema educatiu des de la formació de mestres a la formació professional i universitària.
  3. assegurar tècnicament i culturalment la reciprocitat plena i la consolidació de l’espai de comunicació entre els territoris de parla catalana amb la recuperació d’un segon MUX públic malgrat que sabem que “el plan técnico nacional” en marxa expressament no ho contempla; sabem també que hi ha suficient espai radioelèctric encara disponible per aquest MUX i que no posin més obstacles disfressats de tècnics perquè les tres corporacions públiques de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, País Valencià i les Illes més la RTVd’Aragó o les emissions en català de France 3 puguin no sols col·laborar en continguts sinó treballar en projectes comuns pensant especialment en les noves generacions de públic infantil i juvenil.
  4. retirar d’una vegada el boicot i el NO sistemàtic a la presència oficial del català a la UE, UNESCO i altres institucions internacionals.

Ara mateix, 306 anys després dels Decrets de Nova Planta, que pretenien esborrar-nos del mapa, estem aquí i prenem aquest 11 de setembre un cop més com a data de lluita i reivindicació, com a recordatori i compromís que aquesta partida no està acabada i que amb covid 19 o sense, amb 155 o sense continuem compromesos a recuperar les nostres institucions i llibertats d’una manera plena i sense limitacions. Ho repetim un cop més com cridaven els nostres avantpassats de 1714 VISCA LA TERRA,MORI EL MAL GOVERN; VISCA LA TERRA FORA EL BORBÓ i cridem ara : SOM UNA NACIÓ i VOLEM LA INDEPENDÈNCIA I LA SOBIRANIA CULTURAL I LINGÜÍSTICA I UNA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT PER A TOTHOM

VISCA ELS PAÏSOS CATALANS, VISCA LA TERRA!