Respostes Econòmiques sobre la Independència

Dades de la sectorial d’economia de l’ANC.

Com hem arribat fins aquí: dèficit fiscal és igual a empobriment de la població

Aportem 16.570 milions d’euros anuals nets a l’Estat espanyol que no retornen (dades de 2012 i 2014). Això significa que:

de cada 100 € que paguem en impostos, 43 € no tornen
cada ciutadà/na català perd cada any 2.200 € d’inversions estatals (escoles, centres de salut, infraestructures, beques, etc.).

La viabilitat econòmica de la República Catalana és factible i necessària

Reconeguts economistes internacionals, com Erling Kydland (Premi Nobel 2004) o Gary Becker (Premi Nobel 1992) aproven la viabilitat del nou Estat.

Una enquesta recent del Col·legi d’Economistes assenyala que més del 70% dels col·legiats també ho confirmen.

Continuarem a Europa: Catalunya és Europa avui i ho serà demà

No existeix només la Unió Europea (UE), també hi ha el Consell d’Europa, la zona de l’euro, l’Espai Econòmic Europeu (EEE), l’Acord Europeu de Lliure Comerç (EFTA) i l’espai Schengen. L’Estat espanyol serà el principal interessat que no sortim de la UE, ja que sense acord amb Catalunya el seu deute superarà àmpliament el 100% del PIB. Si Catalunya assumeix part d’aquest deute només serà a canvi del seu reconeixement com a República Catalana.

Pensions: se’n garantirà la viabilitat i se’n podran millorar les aportacions

Amb el 16% de la població, Catalunya ha aportat el 29% del Fons de Reserva de la Seguretat Social de l’Estat espanyol.

Durant el període 1995-2010 Catalunya va tenir un superàvit en el sistema de pensions de 3.384 €/habitant.

En el mateix període Espanya va tenir un saldo deficitari de 2.228 €/habitant.

Atur: el nou Estat tindrà eines efectives per reduir-lo

Primer factor: la creació d’ocupació a conseqüència del creixement de l’economia catalana (inversions de les empreses, activitat generada al voltant dels ports, pla d’infraestructures…).

Segon factor: capitalitat de la República amb efectes econòmics i polítics (filials d’empreses, ambaixades estrangeres…).

Tercer factor: podrà decidir la política laboral, la legislació mercantil, el model educatiu i un model productiu més racional.

Infraestructures: més eficients i adequades a les necessitats dels ciutadans i de les empreses

Objectius immediats: la ràpida realització del corredor mediterrani de mercaderies, els accessos als ports, la millora de la xarxa de carreteres i comunicació interna.

Amb una gestió i acció de govern eficients la República Catalana i les zones territorials properes esdevindran un pol econòmic molt dinàmic al sud d’Europa.

Model de Mercat propi: abandonar la política que afavoreix la gran empresa que depèn del BOE

La construcció de la República Catalana és una oportunitat de sanejar la nostra economia eliminant un model caduc i ineficient, i així poder fer una regulació del mercat que afavoreixi el creixement de les nostres empreses.

El model econòmic català es basa en petites i mitjanes empreses, altament competitives i especialitzades en sectors de mercat molt concrets.