En parlarem amb la presidenta
L’Assemblea Nacional Catalana ha estat, i és, una eina polític-social decisiva en la història recent del nostre país i en formem part moltes persones d’ideologies i tendències diverses, però amb un mateix objectiu: la independència de Catalunya.
El dimecres 22 de març de 2023, el local del carrer de Caballero es va omplir de persones que havien conegut, treballat, militat o havien sentit a parlar de l’Eva Serra o, encara més, de les germanes Serra.
La presentació de l’acte es va iniciar explicant les circumstàncies que havien incidit en l’ajornament d’un homenatge que s’hauria d’haver dut a terme poc després del 3 de juliol de 2018. També es va parlar del llegat de l’Eva com a gran intel·lectual, activista i humanista, destacant la seva profunda dedicació a les causes en les quals es comprometia i la seva capacitat de relacionar la recerca històrica, en la qual va excel·lir, amb una militància molt activa. Tot seguit es va donar veu a la Blanca perquè expliqués les imatges fotogràfiques dels murals exposats. Amb la seva facilitat pel relat, la Blanca va amanir amb anècdotes i aquell punt d’humor, aspectes que, en el context en què es van produir, no n’eren pas gens de divertits…
A continuació van intervenir Josep Sabaté, autor del vídeo Llavors de Llibertat, i Mireia Boya que van parlar, respectivament, d’aspectes polítics i familiars de la família Serra i de la lluita i la repressió feminista, des de la generació de postguerra fins als nostres dies.
Per acabar la nostra coordinadora, la Mercè, va projectar el vídeo realitzat pel Pasqual, el 2018, i amb la direcció i acompanyament de guitarra d’en Jaume Casassas vam cantar tots plegats l’Estaca. Vam cloure l’acte amb i una copa de cava i un petit aperitiu.
Mai no mor qui es recorda.
Vegeu el vídeo amb el resum de l’acte:
Ja podeu llegir el número 40 del butlletí Eixamplem. El contingut d’aquest número és el següent:
Podeu descarregar la versió per imprimir.
Aquí teniu el vídeo de la xerrada Els atemptats del 17-A: massa preguntes sense resposta:
I els del col·loqui posterior:
El Consell Local de la República Catalana de les Corts i Les Corts per la Independència organitzen la xerrada-col·loqui
a càrrec de
advocat de l’acusació i president de Drets.
La Comissió per la Llengua de les Corts (CLLC), Òmnium les Corts, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i les Corts per la Independència organitzen la Marató Fusteriana de les Corts.
Conferència sobre la vida i l’obra de Joan Fuster a càrrec d’Oriol Izquierdo i Llopis, poeta, escriptor, catedràtic, crític literari, activista cultural i director de la ILC de 2007 a 2013.
Trobada Fusteriana. Lectures, sopar i tertúlia.
Sortida cultural a Sueca (València) ciutat natal de Joan Fuster. Visita guiada a la Casa Museu Fuster, visita a Sueca i dinar. Desplaçament en autocar o cotxe segons el nombre de persones.
El dia 1 de desembre vam tenir al local de l’ANC el primer sopar lleuger amb contingut contundent. El títol del debat va ser: 5 ANYS DESPRÉS… L’1 D’OCTUBRE HA ESTAT UN FRACÀS? PARLEM-NE! El mecanisme de participació va ser aixecant la mà per demanar la paraula que la moderadora va controlar molt bé amb l’ajuda d’uns petits rellotges de sorra per tal de gestionar les intervencions. La participació va ser fantàstica. Hi va haver 25 intervencions ordenades i molt coherents i educades. En fem un breu resum a continuació.
Continua llegint «Punts de vista recollits durant el debat “5 anys després…”»
El dijous 1 de desembre de 2022 a les 20:00 h al local de les Corts per la Independència, al carrer Caballero, 65, farem el primer sopar lleuger amb debat:
5 ANYS DESPRÉS… HA FRACASSAT EL PRIMER D’OCTUBRE?
VOLEM SOPAR AMB VOSALTRES I ENS CAL UN BON DEBAT CONTUNDENT
Formulari d’inscripció: https://ja.cat/lcxi-sopars-lleugers
Ajudeu-nos a fer-ne difusió. Aquí teniu el cartell per les xarxes socials i per imprimir.
Us hi esperem!
El passat dia 7 d’octubre, en el marc de la Festa major de les Corts, l’Assemblea territorial de l’ANC del districte va voler homenatjar Joan Fuster, amb motiu del seu centenari.
Enguany el Correllengua es dedica a Joan Fuster i a Gabriel Ferrater, ambdós nascuts el 1922.
L’acte es va representar durant el descans de la ballada de sardanes, organitzada per Òmnium.
El nom i la proposta de l’acte, Les fusterianes de les Corts, es va inspirar en el llibre Nosaltres les Fusterianes, publicat a València l’any 2017, per edicions 3 i 4. El text recull opinions i reflexions diverses de més de 100 dones d’arreu dels Països catalans, sobre l’obra i la influència que ha tingut en les seves vides la figura i l’obra d’aquest gran escriptor i assagista.
Les Fusterianes de les Corts constituïdes en grup per aquesta ocasió, van llegir frases originals de l’autor amb les corresponents rèpliques extretes del llibre, classificades en sis temes troncals: Llengua, Feminisme, Escepticisme, Identitat i territori, Pensament Polític i, l’Homenot, tal com Pla havia batejat a l’escriptor de Sueca. Les lectures anaven acompanyades d’un fons musical de piano, en directe.
L’homenot de Sueca es presentava com un “jornaler de l’escriptura”, un professional de l’ofici d’escriptor. Encara que la seva obra es va haver d’adaptar a les exigències dels diversos encàrrecs editorials, segueix una sòlida homogeneïtat discursiva, plasmada en el gènere literari de l’assaig, perquè per a fuster escriure és opinar. D’altra banda, va col·laborar en diferents diaris i revistes de l’època, on els seus articles, escrits fa entre trenta i seixanta anys, encara es mantenen vigents el dia d’avui.
Ell va ser qui va donar força a la identitat cultural valenciana i nom a la idea de Països Catalans, amb la publicació de la seva obra més emblemàtica: Nosaltres els valencians (1962), lliurant la batalla política que li va tocar. Els altres temes són variats, però tots aprofundits i amb un gran coneixement de la societat que l’envoltava.
La seva mort, el juny de 1992, va coincidir amb la celebració dels Jocs olímpics de Barcelona. El record d’aquells jocs, sovint, ha emboirat la memòria col·lectiva, fent-nos oblidar la seva pèrdua i la de les més de 75 persones independentistes encausades amb diverses penes, a causa de l’operació Garzón. Per si no n’hi havia prou, mesos abans dels jocs, el jove valencià Guillem Agulló va ser assassinat a mans de feixistes, pel sol fet de ser independentista i d’esquerres.
En la lluita per l’ús de la Llengua Catalana, l’ANC de les Corts ajuda els grups que hi treballen, els estimula a fer accions que afavoreixin la participació de la gent del barri i col·labora en el muntatge. En aquest acte organitzat per la Comissió per la Llengua de les Corts (CLLC), a més de llegir poesies i d’escoltar la coral Quorum, es reivindica el nom de la Font dels Ocellets, un espai del barri del qual no en queda constància.
