El motiu de l’article és subratllar el paper de l’activisme social durant la crisi epidemiològica que ens ha sobrevingut.
La sotragada de la pandèmia que estem vivint ha servit per evidenciar les mancances d’uns sistemes de salut més centrats en la medicalització que en la prevenció. Tanmateix aquest fet, de caràcter també global, ha tingut respostes diferents a cada país.
El sistema de salut pública inclou serveis de previsió i educació física i mental de les persones (sociosanitaris, domiciliaris i familiars, laborals, controls alimentaris…) a part dels estrictament mèdics o hospitalaris, que són els que s’enduen la part més gran del pressupost. Valorar la importància de la salut preventiva evitaria el col·lapse hospitalari i potenciaria la qualitat de vida.
En aquest context tan crític d’epidèmia del SARS-COV-2, cal destacar la capacitat reactiva de l’activisme social, per la seva sensibilitat de copsar les necessitats de l’entorn i a respondre de la manera més ràpida i directa possible. Organitzar, buscar solucions i treballar per aconseguir-ho no resulta gens fàcil, perquè a tot plegat s’hi suma la manca d’ajuts per part de les administracions públiques. Malgrat tots els obstacles, els col·lectius voluntaris supleixen els buits dels responsables, amb il·lusió i generositat dedicant temps, mitjans i treball en substituir els serveis d’un sistema incapaç de resoldre’ls.
Continua llegint «Compromís de l’activisme amb la COVID-19»
