Ja podeu llegir el número 27 del butlletí Eixamplem. Aquest número dedica l’editorial a analitzar la xifra del 52% de vot a partits independentistes a les darreres eleccions. Conté articles sobre l’afectació de la pandèmia al comerç de barri i sobre com podria ajudar la independència a l’ocupació. L’apartat sobre lluita noviolenta inclou dos consells més.
Ja podeu llegir el número 26 del butlletí Eixamplem. Aquest número està dedicat a les eleccions del 14 de febrer. També es presenta el Decàleg Koiné, deu propostes als partits independentistes per millorar la situació del català. Finalment continua la sèrie amb consell de lluita noviolenta.
Ja podeu descarregar la versió electrònica del número 25 del butlletí Eixamplem. Aquest número està dedicat a l’espai de l’Escola Industrial, un patrimoni monumental de la ciutat, que podria estar amenaçat pel creixement de l’Hospital Clínic.
També podeu llegir-lo al web.
Si pregunteu a familiars, amics i veïns si se senten ben tractats pels bancs la pràctica unanimitat, com vosaltres mateixos, respondrà que no. Recentment tots anem patint canvis ominosos en les condicions de la nostra relació amb els bancs. Ens obliguen, a base d’amenaces prepotents deformadores de la informació i quasi delictives, a aprovar la signatura digital, la lletra petita de la qual inclou monitoritzacions, geolocalitzacions, i control i ús de dades; a canvi de mantenir llibretes i targetes de crèdit, és a dir, a canvi de mantenir l’accés a uns diners que ens pertanyen. Els comercials sovint usen un to intimidador.
Aquest tracte degradant viu a l’empara de lleis de creació recent com la de Protecció de dades i la de Prevenció del terrorisme i el blanqueig de capitals. Rescatats fa quatre dies amb els nostres calés per causa d’una crisi monetària que ells mateixos van provocar, deslocalitzats i desnaturalitzats per sempre més des del Procés, avui a l’empara de la pandèmia, els bancs ja controlen la major part dels serveis que rebem i pretenen encolomar-nos els de les seves empreses derivades i subsidiàries. Encara més, pretenen fiscalitzar tota la nostra vida, en temps de represàlia i retrocés de drets i llibertats. Ho fan amb una hostilitat que provoca rebuig i esperit de combat.
Els bancs, avui convertits en oligopolis, són un altre estímul pel moviment independentista català perquè ja no ens els sentim ni dignes de confiança ni nostres. En podem prescindir? Podem buscar nous models? Més enllà de la protesta o la denúncia, urgeixen alternatives reals.
Blanca Serra, membre de les Corts per la Independència des de la seva fundació, ha rebut el VIII premi Pompeu Fabra en la categoria de voluntariat lingüístic pel seu compromís actiu amb la llengua catalana a través d’entitats com la Coordinadora d’Associacions per la Llengua i la Federació d’organitzacions de la llengua catalana.
L’acte de lliurament dels premis, enregistrat al Saló dels Miralls del Palau Marc, seu del Departament de Cultura, es podrà veure íntegrament
Vegeu-ne un resum.
Trobareu més informació
Blanca, rep les felicitacions de les Corts per la Independència.
Ja podeu descarregar la versió electrònica del número 24 del butlletí Eixamplem. Hi trobareu l’editorial sobre la inhabilitació del MHP Torra, una entrevista al col·lectiu Enriqueta Gallinat que es concentren diàriament de 2/4 de 9 a les 9 a la cruïlla de l’Avinguda de Roma amb el carrer d’Urgell per tal d’exigir la llibertat dels presos polítics, consells de lluita noviolenta i la presentació de la campanya jo pago a Catalunya.
També podeu llegir-lo al web.
Fa 3 anys que vam vèncer l’estat espanyol malgrat la violència policial. Des d’aquell dia exerceix la seva venjança diàriament.
És un bon moment per recordar allò que vàrem fer al nostre barri:
Si trobeu imatges d’altres col·legis electorals, feu-nos-ho saber a lescorts@assemblea.cat
Inaugurem el nou local de l’ANC Les Corts al carrer Caballero 65, entre Guitard i Comtes de Bell-Lloc. L’horari habitual d’obertura serà
Tot i amb això conservarem els vincles amb l’Ateneu Popular de les Corts, un espai que preveiem utilitzar periòdicament en accions puntuals, sobretot de debat.
El passat dijous 23 de gener de 2020, a la biblioteca Montserrat Abelló va aplegar un bon nombre de cortsencs per assistir a la xerrada El Consell per la República: què és i per què ens hi hem d’inscriure? L’acte va comptar amb dos conferenciants d’excepció, Rafael Pous, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i Jordi Manyà, Professor de la UB.
El passat dia 3 de desembre va produir-se a la Seu del Districte de les Corts un acte que atempta greument contra la llibertat d’expressió. Un cop alliberats de les imposicions de la JEC per les eleccions generals, en una reunió de la Junta de Portaveus es va proposar la reposició del llaç groc al balcó de la Seu del Consell Municipal del Districte a la Plaça Comes. La Sra. Lucía García, portaveu de Barcelona en Comú va optar per una nociva abstenció: absolutament indispensable per aconseguir que, amb els vots contraris del PSC, la Barcelona pel Canvi d’en Valls, el PP i C’s, fos rebutjada aquesta la proposta.
No hi ha excusa: els cadells dels Comuns obliden les àmplies lliçons morals que branden pertot i opten pel seguidisme de baix to a les polítiques repressives del PSC. Ho fan amb una abstenció, que no pugui dir-se que són contraris a la lliure expressió, però és un tripijoc indigne, se’ls veu el llautó. Cap integritat, són els primers responsables de la censura al símbol que reivindica la llibertat dels presos polítics. Ho denunciem i els ho advertim: avui els feu el joc per possibilisme i ambició, demà aniran per vosaltres.
I ara el següent capítol: la sentència que obliga l’Ajuntament a retirar tots els llaços grocs dels seus edificis. Òbviament no és ferma, però el consistori l’acata. Naturalment que hi haurà nous atacs a la llibertat d’expressió, i tots sabem quina serà la vostra resposta. Queda dit: sou purs còmplices rastrers d’aquell règim del 78 que volíeu combatre.
