Categoria: Activitats

El passat dia 7 d’octubre, en el marc de la Festa major de les Corts, l’Assemblea territorial de l’ANC del districte va voler homenatjar Joan Fuster, amb motiu del seu centenari.

Enguany el Correllengua es dedica a Joan Fuster i a Gabriel Ferrater, ambdós nascuts el 1922.

L’acte es va representar durant el descans de la ballada de sardanes, organitzada per Òmnium.

El nom i la proposta de l’acte, Les fusterianes de les Corts, es va inspirar en el llibre Nosaltres les Fusterianes, publicat a València l’any 2017, per edicions 3 i 4. El text recull opinions i reflexions diverses de més de 100 dones d’arreu dels Països catalans, sobre l’obra i la influència que ha tingut en les seves vides la figura i l’obra d’aquest gran escriptor i assagista.

Les Fusterianes de les Corts constituïdes en grup per aquesta ocasió, van llegir frases originals de l’autor amb les corresponents rèpliques extretes del llibre, classificades en sis temes troncals: Llengua, Feminisme, Escepticisme, Identitat i territori, Pensament Polític i, l’Homenot, tal com Pla havia batejat a l’escriptor de Sueca. Les lectures anaven acompanyades d’un fons musical de piano, en directe.

L’homenot de Sueca es presentava com un “jornaler de l’escriptura”, un professional de l’ofici d’escriptor. Encara que la seva obra es va haver d’adaptar a les exigències dels diversos encàrrecs editorials, segueix una sòlida homogeneïtat discursiva, plasmada en el gènere literari de l’assaig, perquè per a fuster escriure és opinar. D’altra banda, va col·laborar en diferents diaris i revistes de l’època, on els seus articles, escrits fa entre trenta i seixanta anys, encara es mantenen vigents el dia d’avui.

Ell va ser qui va donar força a la identitat cultural valenciana i nom a la idea de Països Catalans, amb la publicació de la seva obra més emblemàtica: Nosaltres els valencians (1962), lliurant la batalla política que li va tocar. Els altres temes són variats, però tots aprofundits i amb un gran coneixement de la societat que l’envoltava.

La seva mort, el juny de 1992, va coincidir amb la celebració dels Jocs olímpics de Barcelona. El record d’aquells jocs, sovint, ha emboirat la memòria col·lectiva, fent-nos oblidar la seva pèrdua i la de les més de 75 persones independentistes encausades amb diverses penes, a causa de l’operació Garzón. Per si no n’hi havia prou, mesos abans dels jocs, el jove valencià Guillem Agulló va ser assassinat a mans de feixistes, pel sol fet de ser independentista i d’esquerres.