El motiu de l’article és subratllar el paper de l’activisme social durant la crisi epidemiològica que ens ha sobrevingut.
La sotragada de la pandèmia que estem vivint ha servit per evidenciar les mancances d’uns sistemes de salut més centrats en la medicalització que en la prevenció. Tanmateix aquest fet, de caràcter també global, ha tingut respostes diferents a cada país.
El sistema de salut pública inclou serveis de previsió i educació física i mental de les persones (sociosanitaris, domiciliaris i familiars, laborals, controls alimentaris…) a part dels estrictament mèdics o hospitalaris, que són els que s’enduen la part més gran del pressupost. Valorar la importància de la salut preventiva evitaria el col·lapse hospitalari i potenciaria la qualitat de vida.
En aquest context tan crític d’epidèmia del SARS-COV-2, cal destacar la capacitat reactiva de l’activisme social, per la seva sensibilitat de copsar les necessitats de l’entorn i a respondre de la manera més ràpida i directa possible. Organitzar, buscar solucions i treballar per aconseguir-ho no resulta gens fàcil, perquè a tot plegat s’hi suma la manca d’ajuts per part de les administracions públiques. Malgrat tots els obstacles, els col·lectius voluntaris supleixen els buits dels responsables, amb il·lusió i generositat dedicant temps, mitjans i treball en substituir els serveis d’un sistema incapaç de resoldre’ls.
Massa sovint les accions d’aquestes bases socials tenen una presència escassa o nul·la en els grans mitjans de comunicació. Això es deu, d’una banda, a què als actors polítics no els interessa mostrar les febleses del sistema, i de l’altra a que el voluntariat posa per davant de la necessitat de propaganda la satisfacció de sentir-se útil. Tanmateix el que de cap manera s’ha de consentir és prohibir la difusió de les accions de l’activisme. És intolerable.
Tot plegat ve a tomb per explicar les mostres de solidaritat que s’han donat als barris i districtes, i de les quals el districte de les Corts n’és també exemple.
Durant l’etapa d’emergència i incertesa de les primeres setmanes de la pandèmia es van formar dos grups a les Corts que van comptar amb la col·laboració de persones d’altres barris i professionals del sector tèxtil. A més de l’ elaboració i repartiment de tota mena d’equipament de protecció, també han lliurat material provinent d’altres grups. En condicions d’aïllament obligat aquestes tasques necessiten una bona coordinació. En qualsevol cas la seva feina ha estat i és voluntària, autoorganitzada i lliure, també arriscada, per a poder esquivar les possibles multes en el repartiment de material
Les dades aportades reflecteixen l’abast d’aquest treball S’han repartit més de 6.500 mascaretes d’ adult, gairebé 1.700 mascaretes de nen, uns 300 casquets, més de 150 pantalles i més de 300 bates i davantals de plàstic.
Pel que fa a la Xarxa de suport mutu de les Corts[1], ha comptat amb 81 persones inscrites com a voluntàries i 285 apuntades al canal de Telegram, per ajudar a fer-ne difusió i poder arribar a capes més àmplies de la societat. 30 persones han estat ateses al domicili, algunes de les quals de manera regular un cop per setmana bàsicament persones grans, en quarantena de la COVID o en estat postoperatori). D’aquestes un 90% han necessitat serveis de compres alimentàries, de farmàcia o de recollida de brossa. També hi ha hagut sol·licituds de cangur i d’assessorament per resoldre problemes d’habitatge.
En aquests moments la Xarxa de suport mutu ha esdevingut Xarxa d’aliments de les Corts. El canvi s’ha produït quan finalment els estaments governamentals han resolt el proveïment d’equipaments individuals (EPIS, mascaretes), i s’han anat incrementant les necessitats de proveïment d’aliments. Malgrat el perfil de dispersió de la Xarxa, cal subratllar molt positivament el dinamisme i la capacitat d’adaptació del grup.
Des d’aquí volem reconèixer i difondre el paper que està tenint l’activisme social responent de manera altruista i entusiasta a les demandes de l’ entorn en un context complex i ple d’incerteses. Accions com aquestes ens aporten esperança i fan un país millor.
[1] Dades facilitades per l’equip de coordinació de la Xarxa a principis de maig.
