El dia 1 de desembre vam tenir al local de l’ANC el primer sopar lleuger amb contingut contundent. El títol del debat va ser: 5 ANYS DESPRÉS… L’1 D’OCTUBRE HA ESTAT UN FRACÀS? PARLEM-NE! El mecanisme de participació va ser aixecant la mà per demanar la paraula que la moderadora va controlar molt bé amb l’ajuda d’uns petits rellotges de sorra per tal de gestionar les intervencions. La participació va ser fantàstica. Hi va haver 25 intervencions ordenades i molt coherents i educades. En fem un breu resum a continuació.
- En general no hi ha la percepció de cap fracàs. Allò va ser el millor que hem fet mai en moltes dècades. La REPÚBLICA està declarada. Fou un èxit molt gran.
- Hi ha punts de vista contraris que diuen el següent: No vam aconseguir el nostre objectiu, que era la INDEPENDÈNCIA, doncs és un fracàs. Els líders del moment no en van saber més i no es mereixen que ara els donem noves oportunitats.
- L’1 d’octubre es va guanyar i el 27 fracassar.
- Podríem valorar que un èxit seria també les reflexions que es generen, com ara:
- El que ens passa és que no hem desconnectat prou d’Espanya. HEM DE DESCONNECTAR!
- NO ens deixaran mai proclamar la INDEPENDÈNCIA.
- La solució vindrà des de fora (entenem que per l’aplicació de lleis europees més democràtiques que les nostres).
- Tothom s’hauria de donar d’altra al CONSELL DE LA REPÚBLICA
- El sentiment de decepció és normal en tots els processos d’independència.
- Hi haurà un moment que el poble dirà PROU i els estadistes hauran de decidir-se per la DUI.
- Hem d’estar disposats a perdre-hi coses. I potser ara mateix anem massa carregats de pertinences personals. Tots plegats.
- Hi ha d’haver violència. Sense ella no s’ha fet mai cap independència.
- S’ha de valorar els riscos que va córrer tothom i la feina feta pels polítics que es van partir la cara i ho estan pagant encara.
- La violència que vam rebre, ens va donar visibilitat al món.
- Hem de modificar lleis: la llei electoral, fer-la diferent de l’espanyola i la funció dels polítics.
- L’èxit o el fracàs es veurà al final.
- La Confiança en Europa no sembla molt clara, però, en canvi, veiem que s’hi fan més progressos per a la democràcia que no pas a Espanya.
- El debat potser està mal plantejat, ja que de tots els indepes del 17 ara potser en som més i tot.
- La síndrome de la Presó no ens va bé, cal mobilitzar-nos i fer caure el govern.
- En honor a la veritat s’ha de dir que per les coneixences que algun dels participants té de les persones que han estat a la presó, no és cert que estiguin de nou a la política només pels seus propis interessos.
- S’ha abocat amb premeditació ronya sobre el moviment independentista (desconfiança en els líders i desprestigi de la feina que fan) i això costarà molt de revertir.
- Hem de convèncer als empresaris que reinventar-se pot ser positiu per als seus negocis.
- Grups petits de gent poden fer tasques que les masses no poden. Cal tothom.
- El gran fracàs va ser el judici show al qual es va participar.
- I Nosaltres tenim un caràcter que ja som així, ens agrada que ens matxuquin. Els joves, d’aquí a 10 anys, faran la INDEPENDÈNCIA d’una altra manera.
Entenem que va ser un debat prou contundent!