Suport i solidaritat amb Irene Rigau -19 de maig de 2017 a Les Corts

El passat 19 de maig es va dur a terme un acte d’homenatge a la nostra conciutadana Irene Rigau, al barri de Les Corts. L’acte va ser organitzat pel Grup de Solidaritat amb Irene Rigau i va comptar, entre d’altres, amb l’adhesió de l’ANC Les Corts. A continuació podeu veure la carta que vam llegir en el transcurs de l’acte:

“Estem aquí en nom de l’Assemblea Local de l’ANC Les Corts per la Independència en aquest acte de suport i solidaritat amb la nostra veïna Irene Rigau, que va ser Consellera d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya, que seguint el mandat popular de encaminar la participació en una consulta sobre la independència de Catalunya ara ha estat jutjada i condemnada a una quantiosa multa i a la inhabilitació per ocupar l’escó de diputada a l’actual Parlament de Catalunya que els vots populars li van atorgar.

Som en una trobada de suport i solidaritat ben merescuda. Les reivindicacions, i lluites del poble de Catalunya, tot i el seu pes i valor polític, no serien suficient sense la implicació institucional. Volem recordar que el fracàs de l’estatut del 2006 va comportar una primera manifestació ja molt multitudinària el 18 de febrer d’aquell any convocada per la Plataforma del Dret de Decidir, la qual va impressionar propis i estranys. Però encara no hi érem tots. Poc després amb la consigna “Som una nació i tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures” el moviment és va eixamplar amb sectors institucionals que s’hi van sumar. Un altre referent ineludible pel creixement del sobiranisme foren les consultes que, a partir d’Arenys de Munt el setembre del 2009 van abocar a la de Barcelona el 10 d’abril del 2011 en la qual el nucli de Les Corts hi va participar activament; allò ja va ser un assaig pel 9 de novembre de 3 anys després i clau per a la formació de l’ANC. Neix aleshores un independentisme transversal de tots, que va des del moviment popular fins a les institucions polítiques i socials. Les eleccions de 27 de setembre de 2015, que tenien un objectiu referendari plebiscitari, van donar excel·lents resultats per a l’independentisme en escons i no dubtem que, si no hi haguessin hagut els coneguts entrebancs amb el vot exterior, també haurien superat clarament la majoria absoluta en vots. Per tant per a nosaltres ara és l’hora de la veritat i així ho ha entès també el govern del PP, que, esverat per l’ hegemonia de l’independentisme polític i els més de dos milions de votants en un procés participatiu ple de voluntarisme i d’esperances, amb l’excusa d’una convocatòria el resultat de la qual que no els va agradar, han iniciat represàlies contra els seus executors el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la nostra veïna consellera d’Ensenyament Irene Rigau, que en aquell moment clau van obeir el mandat popular i no pas les ordres confuses del govern espanyol.

Dins d’aquesta conjuntura de canvi hem d’agrair el pas endavant de persones com la nostra veïna Irene, que des de la primera fila de les institucions no han dubtat d’impulsar la consulta del 9 N i posteriorment no se n’han desdit sinó que han explicitat que ho tornarien a fer. Hem de tenir clar que aquestes persones estan posant-se al capdavant d’un procés que l’Estat espanyol, amb total impunitat, vol tallar de soca arrel i això mereix un doble agraïment per l’esforç i perjudici personal i perquè han demostrat que a més de la pressió popular està sent decisiva la cobertura política institucional en el camí cap a la llibertat del nostre país.

Moltes gràcies, Irene Rigau”

 

Sharing is caring!